Els nens i les nenes desenvolupen d’una manera natural habilitats TIC’s i milloren els seus resultats acadèmics.
“Educar no es enseñar a un niño algo que no sabía sino hacer de él algo que no existía”
Què significa en aquest nou món l’educació?
Quina és la naturalessa de l’educació?
Què farem a les escoles?
S’ha d’integrar els nous dispositius en el sistema educatiu : accés continu a Internet, és i serà només això l’educació?
A l’any 1999, Sugata Mitra va qüestionar el rol dels mestres a la Índia. S’adonava que els millors professors no volien treballar a les aldees, no volien treballar a les zones perifèriques, per poder millorar el seu nivell de vida tots volien treballar a Delhi, deixant així aquestes zones abandonades, deixant així a tots els nens i les nenes sense mestres amb ganes d’implicar-se i de fer d’ells homes i dones amb un futur digne.
Va pensar i encetar el projecte. Va apropar la tecnologia a les aldees i es va comprometre a fer un seguiment, un manteniment, a qüestionar preguntes, a escoltar respostes. Va instalar un sofward per poder comprobar qué anava succeint.
Tots els nens, organitzats en grups, van aprendre a utilitzar els ordinadors. La figura adulta, el professor no hi era present. Van aprendre l’anglès (clau pel progrés) en un principi amb un accent de la zona que van poder perfeccionar, també sols, a través d’un programa que es van baixar (seguint les indicacions de Sugata) “Spick to teach” amb el que van practicar fins que van corregir el seu accent.
Els grups anaven descubrint, sense la figura del mestre, la pedagogia.
Sempre s’ha de tenir una pregunta interessant, s’ha de saber provocar per obtenir resposta.
El reforç positiu és també molt important (la tècnica de l’àvia: què bé que ho fas, a la teva edat jo no ho podia fer …), millora encara més els resultats. Es va encabir al projecte un altre projecte “La nube de las abuelas” Van buscar àvies voluntàries a Anglaterra per a que dediquessin una part del seu temps a conversar amb els nens i les nenes de les aldees de la perifèria de la Índia i de tots els països al que ja ha arribat “Un agujero en la pared”. Són 200 voluntàries que un cop a la setmana es conecten per facilitar la pràctica de l’anglès.
Conclusió:
Necessitem nens, grups, internet, un adult amigable, i grans preguntes que abarquin reptes que es poguin resoldre però que suposin treball, búsqueda.
Preguntes com:
-Què és un Ipad?
-Poden pensar els arbres?
-Com va sorgir la llengua? Resposta donada en 40’ (els sons animals van evolucionar i es van transformar en paraules. Les paraules s’entrellacen donant pas a la gramàtica)
-Què va trobar Pitàgores?
-Per què la natura és com és?
-…
El nou currículum:
- Saber llegir (és l’habilitat més important)
- Saber buscar i analitzar tot allò que trobem.
- Entendre d’una manera racional i saber discernir què és bo i què no és bo d’allò que han trobat
Aquest és el nostre repte.
L’aprenentatge no el podem controlar.
