diumenge, 23 d’octubre del 2011

IX “Fracaso escolar, ¿las TIC pueden minimizarlo? Jordi Adell

Canvi de visió: les TIC poden potenciar l’aprenentatge?

El mestre és l’auxiliar del llibre, el facilitador. Amb qui hem d’aprendre?

Llibre recomanat: Fracaso y abandono escolar en España” “La Caixa”

El fracàs escolar és un fracàs social, l’escola no és la única culpable, intervé el capital cultural de la família, de la ètnia, del gènere.

La magnitud del fracàs escolar (endarreriments, repeticions, abandonaments…) és preocupant.

El fracàs escolar té que veure més amb l’actitud que amb les capacitats. Manca interés. La motivació és importantíssima.

L’ús de les TIC no han introduit canvis rellevants a les aules. Les TIC poden minimitzar el fracàs? Només amb les eines no.

La distància entre el carrer i l’escola maximitza les possibilitats de fracàs escolar. Hem d’estar atents perquè és cert que des de l’escola hem de vetllar pel far dels valors, sempre haurà d’existir una distància.

Els docents, per ser millor docents, hauriem de tenir més actitud 2.0, hauriem de crear més xarxes de centres i professors per compartir prèctiques.

Ex: Las tres mil viviendas.

La motivació a través de les TIC’s (Pdi, vídeos …) durarà sempre o serà passatger en un o dos anys?

L’ús individual de les TIC està centrat en l’oci no en aprofundir en el coneixement del món.

Si aconseguim que els propis alumnes siguin els que generin coneixements estarem motivant i conectant amb la idea d’apropar l’escola a la societat.

Les TIC han de visualitzar el metaprenentatge, com si fossin videojocs, els nens i les nenes pensen què fer per obtenir més punts.

Fracàs escolar és quan no preparem a la gent per viure d’una manera digna, integrada, competent en la societat.

Hem de deixar de parlar dels nadius digitals, no existeixen.

Hem de veure l’avaluació com una part de l’aprenentatge, no com un procés sancionador.

openescuela2.0