XIV “Un agujero en la pared” Sugata Mitra.

Els nens i les nenes desenvolupen d’una manera natural habilitats TIC’s i milloren els seus resultats acadèmics.

“Educar no es enseñar a un niño algo que no sabía sino hacer de él algo que no existía”

Què significa en aquest nou món l’educació?

Quina és la naturalessa de l’educació?

Què farem a les escoles?

S’ha d’integrar els nous dispositius en el sistema educatiu : accés continu a Internet, és i serà només això l’educació?

A l’any 1999, Sugata Mitra va qüestionar el rol dels mestres a la Índia. S’adonava que els millors professors no volien treballar a les aldees, no volien treballar a les zones perifèriques, per poder millorar el seu nivell de vida tots volien treballar a Delhi, deixant així aquestes zones abandonades, deixant així a tots els nens i les nenes sense mestres amb ganes d’implicar-se i de fer d’ells homes i dones amb un futur digne.

Va pensar i encetar el projecte. Va apropar la tecnologia a les aldees i es va comprometre a fer un seguiment, un manteniment, a qüestionar preguntes, a escoltar respostes. Va instalar un sofward per poder comprobar qué anava succeint.

Tots els nens, organitzats en grups, van aprendre a utilitzar els ordinadors. La figura adulta, el professor no hi era present. Van aprendre l’anglès (clau pel progrés) en un principi amb un accent de la zona que van poder perfeccionar, també sols, a través d’un programa que es van baixar (seguint les indicacions de Sugata) “Spick to teach” amb el que van practicar fins que van corregir el seu accent.

Els grups anaven descubrint, sense la figura del mestre, la pedagogia.

Sempre s’ha de tenir una pregunta interessant, s’ha de saber provocar per obtenir resposta.

El reforç positiu és també molt important (la tècnica de l’àvia: què bé que ho fas, a la teva edat jo no ho podia fer …), millora encara més els resultats. Es va encabir al projecte un altre projecte “La nube de las abuelas” Van buscar àvies voluntàries a Anglaterra per a que dediquessin una part del seu temps a conversar amb els nens i les nenes de les aldees de la perifèria de la Índia i de tots els països al que ja ha arribat “Un agujero en la pared”. Són 200 voluntàries que un cop a la setmana es conecten per facilitar la pràctica de l’anglès.

Conclusió:

Necessitem nens, grups, internet, un adult amigable, i grans preguntes que abarquin reptes que es poguin resoldre però que suposin treball, búsqueda.

Preguntes com:

-Què és un Ipad?

-Poden pensar els arbres?

-Com va sorgir la llengua? Resposta donada en 40’ (els sons animals van evolucionar i es van transformar en paraules. Les paraules s’entrellacen donant pas a la gramàtica)

-Què va trobar Pitàgores?

-Per què la natura és com és?

-…

El nou currículum:

- Saber llegir (és l’habilitat més important)

- Saber buscar i analitzar tot allò que trobem.

- Entendre d’una manera racional i saber discernir què és bo i què no és bo d’allò que han trobat

Aquest és el nostre repte.

L’aprenentatge no el podem controlar.

XIII “La importancia de la empatía como soft skill” Entrevista de Manuel Campo Vidal a Bill Drayton” (Premio Príncipe de Asturias de Cooperación 2011)

ASHOKA: Innovators for the public.

S’han de promoure els somnis. Els emprenedors són els responsables de canviar el món.

El futur dels nens, de les famílies, dels països estan a les mans dels líders.

L’impuls genètic més important és voler formar part de la societat.

La societat ha de ser oberta, hem d’integrar des de l’empatia, hem d’estimar a les persones i al món.

Existeixen joves emprenedors (ja trobem amb 12 – 14 anys), no tenen complexes, treballen amb les seves pròpies idees. Ens hem d’adonar on són, els hem d’ajudar a tenir èxit.

L’alfabetització universal és l’únic compromís mundial.

Ara hem de dotar d’habilitats bàsiques (empatia, treball en grup, lideratge) a tots els nens i les nenes per a que es pugui produir un canvi; l’empatia pot acabar amb l’agressivitat de la societat. Els joves han d’aprendre a ser bones persones.

Hem de saber fer front als problemes, hem de saber buscar solucions.

La formació tècnica, les noves tecnologies no sabem com contribuirà al canvi, és molt ràpid.

De l’antic model s’ha de mantenir la història, el coneixement. S’ha de saber llegir. La informàtica suma, no resta; s’afegeig no treu.

En temps de transició s’ha d’assegurar que els valors no es perdran: sense privacitat, la llibertat es perd. S’ha de defensar.

Els emprenedors socials han dervolen el bé de tots i de totes.

Currículum i empatia: formular preguntes que provoquin canvis, preguntes que s’han de fer a les aules, a l’entorn familiar … Com t’hi sents quan ….?

campovidal@icecomunicacion.com

XII “El blog de la profe Marta”. Marta Reina

Educació Infantil.

Pretén ser un nou enfocament de comunicació entre la família i l’escola.

Després de nomès un any de bagatge pels blogs, la Marta Reina crea el seu blog partint de la següent operació: escola + família = Mi educación

Objectius del blog:

- Establir un canal fluide de comunicació.

- Oferir pautes, orientacions, recursos…

- Intercanviar comentaris.

- Compartir i apropar la labor de l’aula a les famílies.

- Implicar a les famílies en activitats de recolzament i suport.

La Marta, cada dia, fa entradas al blog (vindria a ser un diari d’aula): què s’ha fet a l’aula, quina ha estat la funcionalitat de les activitats… els comentaris van acompanyats d’imatges, de vídeos, de músiques …

El blog té accés a una wiki, així els pares poden participar en els projectes de classe, és un exemple “El libro viajero”.

És també una comunitat d’aprenentatge on tots aprenem de tots.

Les famílies han instaurat la rutina d’entrar al blog diàriament des de casa i amb els nens.

És molta feina, esforç i dedicació compensat per la complicitat dels pares i de les mares en benefici dels petits.

En finalitzar el curs va passar un qüestionari de satisfacció que li va permetre modificar el blog.

Ens va recordar la importància de utilitzar les autoritzacions davant la utilització de les imatges sempre amb finalitats educatives i ens va explicar que ella utilitza los vídeos penjant-los a un canal privat de youtuve.

XI “El desarrollo de las Competencias Básicas a través del blog de aula “. Juan Carlos Palomino.

És un projecte d’aprenentatge cooperatiu multicompetencial.

Treballen amb el google docs (permet treballar des de casa)

L’alumnat de 5è de primària crea els seus propis coneixements, aprén a expresar-se, a resoldre problemes a ser responsables.

Diferents eines TIC permeten que l’alumne recordi, comprengui, analitzi, sintetitzi, apliqui, valori, planifiqui, …, treballi les competències personals davant d’un treball autònom i cooperatiu.

Amb les diferents eines els alumnes i les alumnes aprenen a sintetitzar la informació, coneixen diferents recursos i comparteixen els seus propis coneixements.

Es fan grups de treball i cadascú desenvolupa una feina concreta: resums, esquemes o mapes conceptuals, activitats de reforç, ampliació d’informació a través de presentacions, vídeos, música …

Dins de cada grup hi ha diferents rols: una figura clau és el coordinador.

Cada grup selecciona les eines amb les que treballarà.

Hi ha microtallers amb els que els alumnes s’ensenyen uns als altres les utilitats dels programes.

La gestió del blog passa per diferents etapes: al principi és el professor el que puja el material una vegada que els alumnes li han presentat la feina, en una segona part, cada setmana, se li assignaran privilegis d’editor a un grup.

Cada grup exposa la part del seu treball. La qualificació és el 40% de la nota del trimestre. El professor avalua l’elaboració, l’exposició, l’elaboració dels exercicis i les preguntes i comentaris que es fan entre els grups (aquest apartat pretén fomentar la participació des d’una visió crítica positiva)

Amb aquest mètode s’avalua tot el procés i moltíssimes competències bàsiques que s’han d’aplicar.

elblogdeltercercicloalameda.blogspot.com